El violí, a l'igual que la viola, el violoncel i el contrabaix, té quatre cordes de diferents gruixos, que són les que quan vibren produeixen el so. So que és amplificat per la caixa de ressonància que actua com altaveu.
L'arquet, que s'utilitza per a fregar les cordes fent que aquestes vibrin i l'instrument soni, és una vergueta de fusta al llarg de la qual s'estén una metxa de crins de cavall.
Si us heu fixat, els músics, abans de tocar aquests instruments, freguen l'arquet amb una resina que es diu colofònia, i serveix perquè les crins de l'arquet s'agafin millor a les cordes. Aquesta resina té unes propietats ben particulars que fan que, quan l'arquet llisca lentament per les cordes, l'adherència sigui molt gran, mentre que, quan s'interpreten passatges ràpids, per contra, actua com un lubrificant, ajudant a l'intèrpret.
El violí, i en general els instruments d'aquesta família, des del punt de vista instrumental, tenen una gamma de possibilitats tècniques que permeten als compositors obtenir tota una sèrie d'efectes realment interessants. Potser el més conegut són els pizzicatos, efecte que s'obté polsant les cordes, però n'hi ha d'altres, com per exemple: sul ponticello, trèmolos, salteado, col legno, alla corda, dobles cordes...
Tot i la seva aparent senzillesa, els instruments d'arc són uns instruments complexos. Així, un violí té unes setanta peces diferents, cadascuna d'elles amb una missió ben precisa des del punt de vista tant de tècnica instrumental com de qualitat i sonoritat tímbrica.
Quan sentim la cançó La neu amb tots els instruments, podrem escoltar com el violí fa una introducció aguda acompanyat de la celesta. Aquesta introducció té un caràcter lleuger i eteri, efecte que el violinista aconsegueix fregan
t les cordes del seu instrument amb molta suavitat. A la tercera tornada el violí toca el fragment que avui heu escoltat, i podreu comprovar que l'efecte és ben diferent quan el sentim acompanyat de tots els altres instruments.
L'arquet, que s'utilitza per a fregar les cordes fent que aquestes vibrin i l'instrument soni, és una vergueta de fusta al llarg de la qual s'estén una metxa de crins de cavall.
Si us heu fixat, els músics, abans de tocar aquests instruments, freguen l'arquet amb una resina que es diu colofònia, i serveix perquè les crins de l'arquet s'agafin millor a les cordes. Aquesta resina té unes propietats ben particulars que fan que, quan l'arquet llisca lentament per les cordes, l'adherència sigui molt gran, mentre que, quan s'interpreten passatges ràpids, per contra, actua com un lubrificant, ajudant a l'intèrpret.
El violí, i en general els instruments d'aquesta família, des del punt de vista instrumental, tenen una gamma de possibilitats tècniques que permeten als compositors obtenir tota una sèrie d'efectes realment interessants. Potser el més conegut són els pizzicatos, efecte que s'obté polsant les cordes, però n'hi ha d'altres, com per exemple: sul ponticello, trèmolos, salteado, col legno, alla corda, dobles cordes...
Tot i la seva aparent senzillesa, els instruments d'arc són uns instruments complexos. Així, un violí té unes setanta peces diferents, cadascuna d'elles amb una missió ben precisa des del punt de vista tant de tècnica instrumental com de qualitat i sonoritat tímbrica.
Quan sentim la cançó La neu amb tots els instruments, podrem escoltar com el violí fa una introducció aguda acompanyat de la celesta. Aquesta introducció té un caràcter lleuger i eteri, efecte que el violinista aconsegueix fregan
t les cordes del seu instrument amb molta suavitat. A la tercera tornada el violí toca el fragment que avui heu escoltat, i podreu comprovar que l'efecte és ben diferent quan el sentim acompanyat de tots els altres instruments.Parts del violí: